Tresbordador STS

Tresbordador STS
rocket model (en) Traducir y spacecraft model (en) Traducir
sistema de lanzamiento reutilizable (es) Traducir
Información
Fabricante United Space Alliance (es) Traducir
Alliant Techsystems (es) Traducir
Thiokol (es) Traducir
Lockheed Martin (es) Traducir
Martin Marietta (es) Traducir
Boeing
Parte de programa del tresbordador espacial
Historia
Primer vuelu 12 abril 1981
Fuercia motora Cohetes Aceleradores Sólidos (es) Traducir, RS-25 y Sistema de maniobra orbital (es) Traducir
Altor 2209 pulgaes y 56,1 metros
Cambiar los datos en Wikidata

El Tresbordador STS (Space Transport System n'asturianu: Sistema de Tresporte Espacial) yera una nave espacial de la NASA parcialmente reutilizable pa órbita baxa terrestre. El so nome derivar d'un plan de 1969 pa un sistema de naves espaciales reutilizables de les cualos namái'l Tresbordador foi financiáu.[1] En 1981 realizóse'l primeru de cuatro vuelos orbitales de prueba, abriendo pasu a vuelos operativos en 1982. Los Tresbordadores espaciales fueron utilizaos en 135 misiones ente 1981 y 2011, llanzaos dende'l Centru Espacial Kennedy (KSC) en Florida, EEXX. Misiones operacionales llanzaron dellos satélites, sondes interplanetaries y el Telescopiu Espacial Hubble (HST); realizaron esperimentos científicos n'órbita; y participaron na construcción y el serviciu de la Estación Espacial Internacional (ISS). El tiempu total de misión de la flota de Tresbordadores foi 1322 díes, 19 hores, 21 minutos y 23 segundos.[2]

Los componentes de los Tresbordadores incluyíen el Vehículu Orbital (OV), un par de cohetes aceleradores sólidos recuperables (SRBs) y el Tanque Esternu (ET) desechable que contenía hidróxenu y osíxenu líquido. Los Tresbordadores llanzábense verticalmente, como un cohete convencional, con dos SRBs operando en paralelu colos trés motores principales del OV, que llograben el so combustible del ET. Los SRBs yeren espulsaos primero que'l vehículu entrara n'órbita. El ET espulsábase darréu antes del insertamientu orbital, lo cual utilizaba los dos motores del Sistema de Maniobres Espaciales (OMS). A la fin de la misión el orbitador disparaba'l so OMS pa desorbitar y reentrar a l'atmósfera. El orbitador entamaba a una pista d'aterrizaxe allugada nel Rogers Dry Lake na Base de la Fuercia Aérea Edwards en California o nes Instalaciones d'Aterrizaxe de Tresbordadores nel KSC. N'aterrizando en Edwards, el orbitador yera lleváu pol Avión Tresportador de Tresbordadores de vuelta al KSC. Esti avión yera un Boeing 747 modificáu.

El primer orbitador, Enterprise, foi construyíu pa pruebes d'aproximamientu y aterrizaxe y nun tenía capacidá orbital. El nome d'esti Tresbordador provién de la nave espacial del mesmu nome de la serie de ciencia ficción Star Trek (Viaxe a les Estrelles). Cuatro orbitadores operacionales fueron construyíos nun entamu: Columbia, Challenger, Discovery y Atlantis. D'estos, Challenger y Columbia fueron destruyíos n'accidentes mientres les sos misiones en 1986 y 2003, respeutivamente. En total 14 astronautes morrieron. Un quintu orbitador operativu, Endeavour, foi construyíu en 1991 pa reemplazar a Challenger. El Tresbordador espacial foi retiráu del serviciu a la fin de la última misión de Atlantis el 21 de xunetu de 2011.

  1. Space Task Group Report, 1969
  2. Malik, Tarik (21 de xunetu de 2011). «NASA's Space Shuttle By the Numbers: 30 Years of a Spaceflight Icon». Space.com. Consultáu'l 18 de xunu de 2014.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search